Són un conjunt de mesures i protocols dissenyats per protegir la confidencialitat, la integritat i l’autenticitat de les comunicacions que es realitzen a través de xarxes. El seu objectiu principal és assegurar que les dades transmeses entre dos punts no es llegeixen, s’alterin o interceptin per persones no autoritzades.

Per aconseguir comunicacions segures, es fan servir diverses tècniques i protocols criptogràfics:

• Xifrat de dades: és la tècnica fonamental utilitzada per protegir la confidencialitat de les comunicacions. Mitjançant l’ús d’algorismes de xifrat, les dades es codifiquen de manera que només les puguin llegir per les parts legítimes. Això assegura que, en cas que les dades siguin interceptades, no es puguin entendre sense la clau de xifrat adequada.

• Certificats digitals: són documents electrònics emesos per una autoritat de certificació (CA, Certificate Authority) que asseguren l’autenticitat i la identitat d’una entitat en línia, com ara un lloc web o una aplicació. 

• Integritat de dades: per assegurar la integritat de les dades durant les comunicacions, s’utilitzen funcions de hash criptogràfiques. Aquestes funcions generen empremtes digitals úniques per a cada conjunt de dades i s’utilitzen per verificar si les dades s’han modificat durant el seu trànsit.
• Autenticació i control d’accés: les comunicacions segures sovint requereixen autenticació per garantir que només els usuaris autoritzats puguin accedir als recursos o interactuar amb els sistemes. Això d’aconsegueix mitjançant l’ús de contrasenyes, autenticació de dos factors, certificats digitals o altres factors d’autenticació.