Ocorre quan l’assetjador utilitza tecnologia i plataformes en línia per a rastrejar, monitorar i assetjar a la seva víctima. Algunes accions comunes en el ciberstalking inclouen:

• Seguiment en xarxes socials: l’assetjador monitora constantment els perfils de xarxes socials de la víctima, revisant les seves publicacions, fotos i activitats en línia.

• Enviament de missatges no desitjats: l’assetjador envia missatges de text, correus electrònics o missatges en xarxes socials de manera persistent i no sol·licitada, intimidant a la víctima.

• Suplantació d’identitat: l’assetjador crea perfils falsos o utilitza identitats falses per a acostar-se a la víctima, guanyar la seva confiança o enviar-li missatges amenaçadors o pertorbadors.

• Monitoratge de la ubicació: a través de l’ús de tecnologia de rastreig, l’assetjador coneix la ubicació de la víctima en temps real o recopila informació sobre els seus moviments.

• Assetjament en línia: l’assetjador difon informació falsa o humiliant sobre la víctima en línia, publica comentaris ofensius o inicia campanyes de difamació en xarxes socials o altres espais en línia.

El ciberstalking és una conducta il·legal i pot tenir conseqüències greus tant per a la víctima com per a l’assetjador. Per tal d’intentar evitar el ciberstalking s’haurien de prendre mesures com mantenir la privacitat del perfils de l’usuari en línia, bloquejar i denunciar a l’assetjador i buscar el suport de les autoritats i professionals en l’àrea de ciberseguretat.