La paraula ciberseguretat prové de la unió de dues paraules gregues: Cibernao i Securitas. En concret, podem dir que la ciberseguretat és la seguretat informàtica o la protecció computacional.

Una definició més elaborada seria: «Conjunt d’elements, mides i equips destinats a controlar la seguretat informàtica d’una entitat o espai virtual».

La definició de seguretat de la informació no s’ha de confondre amb la de seguretat informàtica. Aquesta última solament s’encarrega de la seguretat en el mitjà informàtic, tenint en compte que, la informació pot trobar-se en diferents mitjans o formes, i no exclusivament en mitjans informàtics.

La ciberseguretat és la pràctica de defensar els ordinadors, els servidors, els dispositius mòbils, els sistemes electrònics, les xarxes i les dades d’atacs maliciosos. També es coneix com a seguretat de tecnologia de la informació o seguretat de la informació electrònica. El terme s’aplica en diferents contextos, des dels negocis fins a la informàtica mòbil, i pot dividir-se en algunes categories comunes

Tipus de ciberseguretat

• Seguretat de xarxa: és la pràctica de protegir una xarxa informàtica dels intrusos.

• Seguretat de les aplicacions: s’enfoca a mantenir el software i els dispositius lliures d’amenaces. 

• Seguretat de la informació: protegeix la integritat i la privacitat de les dades, tant en l’emmagatzematge com en el trànsit

• Seguretat operativa: inclou els processos i decisions per tractar i protegir els recursos de dades.

• Recuperació davant desastres i continuïtat de negoci: defineixen la forma en què una organització respon a un incident de ciberseguretat o a qualsevol altre esdeveniment que causi que es detinguin les seves operacions o es perdin dades. 

• Capacitació de l’usuari final: aborda el factor de ciberseguretat més impredictible: les persones. Si s’incompleixen les bones pràctiques de seguretat, una persona pot introduir accidentalment un virus en un sistema que d’una altra manera hauria estat segur.